ELS ENAMORAMENTS DE LA MEVA ÀVIA

 

La meva àvia materna, la Josefina, ha estat casada dos cops.

 

La primera vegada amb el meu avi Josep, a qui va conèixer fent autostop, quan tenia 19 anys.

En aquells moments estaba estudiant 1er de Matemàtiques a la Universitat de Barcelona, quan amb dues amigues van decidir fer dit per anar a la platja de Castelldefels. el meu avi va quedar ben enamorat des del momento en què la va veure, i a partir d'aquí se'l trobava a tot arreu. es van anar coneixent, i al cap d'un any es van casar.

despres de 17 anys de convivencia, i de sis fills, es van separar, això si, amb l'acompanyament d'un psicòleg.

 

despres va decidir acabar la carrera universitària, va fer opocicions per la Generalitat i va ser funcionària de justicia.

 

Als 47 anys i fins el dia d'avui viu amb l'avi Eduard amb qui porta 21 anys casada. el va conèixer en una conferencia sobre presons, i a partir d'aquell momento va fluir l'amor.

 

Castell de fels -->

 

 

 

 

LA MARE I EL DIA DEL NAIXEMENT DE LA         JOSEFINA MASSANÉS


La meva besàvia, Francisca atcher pintó, nascuda l'any 1916, filla de St, Llorenç de Morunys, tenia estudis primaris i no treballava.

Els seus pares, en Ramon i la Montserrat, van tenir un segon fill en Llorenç, que actualment té 93 anys.
Tots van assistir al casament de la seva filla amb Marcel·lí Massanés Orriols ; d'aquest matrimoni, van nèixer 4 fills dos dels quals van morir al poc de nèixer ; les altres dues, la Montserrat i la Josefina, la qual és la meva àvia. Actualment tenen 71 i 69 anys respectivament.

En aquell temps, els parts eren a casa, assistits per una llevadora - en el cas de la meva àvia anomenada Laura-.
El part va produir-se sense cap complicació.

La meva besàvia físicament, era d'alçada mitjana, prima, portava mitja melena negra i ondulada i els seus ulls de color mel intens. Perquè ens fem una idea s'assemblava a l'Yvonne de Carlo, actriu d'origen canadenc nascuda el 1922.

Era una persona responsable, extrovertida, dolça i extremadament valenta. hem de saber que es va jugar la vida, en vàries ocasions, per curar els ferits de la guerra.

malauradament va morir als 30 anys, per al·lèrgia a la penicil·lina, quan les seves filles tenien 2 i 4 anys.

 GUERRA

PENICIL·LINA

 LLEVADORA

 ST. LLORENÇ DE MORUNYS

YVONNE DE CARLO

MARCEL·LI MASSANÉS ORRIOLS

El meu besavi es deia Marcel·lí Massanés Orriols, si et dit es deia és perquè malhauradament, quan la meva àvia tenia setze anys el seu pare va morir, d'un atac de cor i es van quedar sense pares, i els van acollir els seus avis. La història de la seva mare, ja que l'explicaré, perquè ara estem centrats en el pare. Quan ella i la seva germana, la Montserrat, dos anys més gran que ella, anaven a donar el bon dia al seu pare ben vestides, per anar a fer un volt amb moto, cal pensar que en aquella época tenir qualsevol vehicle era difícil. Ara i abans, hi ha la festivitat de Sant Cristóbal (patró dels conductors), en la qual s'havia d'anar a una celebració i es bateja els vehicles.

En marcel·lí massanés Orriols, va néixer a Gironella, des de ben petit havia anat a un col·legi anomenat Germans de la Salle, el seu profesor havia sigut el mossèn Bover. De gran va seguir el negoci del seu pare Marcel·lí, i es va dedicar a la fusteria. va fer el servei militar a Gironella.

És va casar amb la francisca (o paquita) Atcher Pinto.

Físicament s'assemblava a un actor anomenat Tyrone Power, ell era alt, prim, tenia el cabell i els ulls foscos, i les orelles una micxa sortides.

La seva actitud era d'home pacífic, però un líder ja que en alguns llibres l 'anomenaven, com a persona molt valenta un d'aquests llibres le "la historia dels requetés".

Els cap de semana la meva àvia i les seves amigues anaven al taller del seu pare, i jugaven a fer botiguetes i amb la fusta feien sabonets, bolsos, i petites cosetes, per pasar la tarda. 








<-- TYRONE POWER

   LA HISTÒRIA DELS REQUETES

     ELS GERMANS DE LA SALLE

  GIRONELLA

BESCANÓ - GIRONELLA - BESCANÓ

Aquest, matí he trucat a la meva àvia, per preguntar-li sobre el seu àvi en Marcel·lí Massanés Planas, l'any en què va nèixer no el sap, però d'anècdotes mil i una. per ella un àvi deu, ja que era molt optimista i tenia molts paciència. Era el seu àvi patern. 

Sempre i, quan dic sempre, és sempre, quan estaven malaltes s'asseia al seu llit i els donava pinses, clips i gomes i cadascuna li pentinava mitg cap, mentre els hi explicava coses sobre la guerra. 

Una altre història que els i va explicar va ser:

quan ea jove la policia de Gironella, el perseguia perquè era catòlic i cm que tenia negocis (de fuster) van pensar que era de dretes i el poble de Gironella eren d'esquerres, així que va haver d'escapar-se a Ardèvol un poble del municipi de Pinós, d'on ell provenia. Per sort tot va anar bé, fins que un dia va anar a comprar pantalons, i alllà el van agafar i el van portar cap a Girnella. Gent del poble, és va anar a queixar-se al quartel, els van dir que era un bon home, amb negocis, però que mai s'havia posat en el mòn de la política. Així que el van deixar anar.

Al cap d'un temps, és va casar amb una dona de Castellar de N'huc, la rosa orriols, i amb ella van tenir un fill en Marcel·lí Massanés Orriols, el pare de la meva àvia.

Gironella

Ardèvol

Guerra

A MANERA DE PRELUDI

Avui, la meva àvia ha fet seixanta-set anys. La Josefina Massanés Atcher, està bé de salut, viatja molt, i fa molts creuers pel món. De tant en tant o en ocasions especials, ens ve a veure.

Fa poc li van diagnosticar angina de pit, així que la van ingressar a l'hospital però ara està molt millor. Com que avui, ha fet seixanta-set anys, ens ha convidat a la nostra família, a un creuer de cap de setmana, per celebrar el seu aniversari.

a les 6 del matií, hem agafat el cotxe, per anar fins a Palafrugell a agafar el barco.

Un cop a dins, ens hem allotjat i ens hem bnyat a la piscina.

A l'hora de dinar, hem anat a la sala-menjador d'aquell barco, hem dinat i li hem donat els regals. Per postres, li van portar un pastís de set plantes en les qual hi havia escrit el nom dels seus sis fills, i el seu a la planta superior. Ha bufat les espelmes i tothom ha començat a cantar la canço de moltes felicitats.

De tornada a les habitacions, ens havia comentat que havia estat tot un èxit i que ens agraïa el que haviem fet per ella.

La meva àvia ha viatjat per tot el món, hi ha conegut moltes llengües i cultures, també es molt culta, tot i que no hagués sigut una persona molt reconeguda és feliç i això es el que més importa així que ha tingut una vida plena.

La meva decisió és que m'agraderia escriure sobre la meva vida, i si puc, a la seva edat, viatjar i conèixer coses noves.